Durant aquests anys el projecte s'ha sustentat en el lliurament i el bon fer dels coordinadors locals, així com dels mateixos beneficiaris. El seu treball, voluntari i no remunerat, consisteix en un treball presencial i de suport, a les comunitats que integren el grup.
No menys cert que aquesta tasca es planteja des de la participació, la gestió dels grups de beneficiaris i la presa de decisions de manera comunitària. Qui rep un bou? Per què ? En quina posició? Són algunes de les qüestions a resoldre pels grups AfroVaca locals.
​
​
En aquests anys de forta presència al territori venim observant un desitjable efecte "far". Són moltes les famílies que no pertanyen a el projecte que per mimetisme i per convicció, pels seus mitjans, incorporen el cultiu animal. Fins i tot algunes altres associacions per al desenvolupament estan implementant les bases d'aquest projecte per fomentar aquesta pràctica en altres departaments i províncies de país. En aquests 15 anys, hi ha certes "comunes rurals" on són prop del 90% les famílies que disposen d'un animal de tir per a conrear, tot i que la mitjana del país està sobre el 30% aproximadament.
LLIURAMENT DE BOUS
En aquests anys, més de 247 famílies i els seus entorns socials s'han vist beneficiats per l'arribada d'un cap de bestiar per llaurar o per reproducció. Els llauradors es comprometen a la criança de l'animal, el seu ensinistrament, cures de salut i vigilància, així com a aportar l'arada, necessaris.
La possibilitat d'augmentar el rendiment de la terra, té una incidència directa en l'alimentació i nutrició familiar, així com en la capitalització econòmica dels productors, tan necessària per impulsar millors condicions de vida en tots els seus àmbits. Certs productors, com assenyalen en les enquestes d'autoavaluació realitzades, parlen d'un augment mitjà de la productivitat de fins a un 65% més, després de la introducció del cultiu amb animals de tir.
En paraules de Fidel Tapsoba (pagès a Donsin):
"Qui té un toro, no pot dir que és pobre, no ho és, no és pobre"
En paral·lel als bous, però sobretot, als toros de conreu, en algunes comunitats de pastors i ramaders, el projecte finança vaques de cria. Això passa en Barkoundouba i Gandaogo, on la població majoritària és d'origen "peul", poble ramader. En aquest cas, els beneficiaris són persones, famílies, que van perdre tot el seu patrimoni durant les grans sequeres de finals de segle vint. Molts van perdre tot el sei bestiar, obligats des de llavors a sedentarizarse i practicar l'agricultura. En aquests casos, el pla de desenvolupament econòmic familiar gira entorn de la llet i la cria.
El primer bou de el Projecte va ser en benefici de Bassieme Yeddam, el que considerem el "grandfrère" de la resta de membres AfroVaca
La proposta principal del Projecte AfroVaca és apostar per la via de proporcionar un bou o una vaca, i donar suport als productors i les seves organitzacions, per aconseguir millorar les seves collites, l'alimentació i el finançament dels camperols.
